2. Immunologia

Exercici 2:

La diftèria és una malaltia infecciosa causada per la toxina que fabriquen els bacteris de l'espècie Corynebacterium diphteriae. Aquesta malaltia afecta als humans i també els conillets d'Índies, i els que sobreviuen es tornen immunes a la diftèria. Cap al final del segle XIX, Emil Behring va voler esbrinar quina era la causa d'aquesta immunitat. Behring va pensar que potser hi havia alguna substància en el sèrum sanguini dels animals immunitzats que els protegia contra la toxina diftèrica. Per tal de comprovar-ho, va fer un experiment.

1.Contesteu les preguntes següents: [1 punt]

a) Quin és el problema que investigava Behring? Quina era la seva hipòtesi?

Problema: Quina és la causa de la immunitat dels animals que sobreviuen a la malaltia? O bé: Hi ha alguna substància al sèrum sanguini que protegeix contra la toxina diftèrica? (0,25 punts) Nota: Ha d'estar plantejada en forma de pregunta. Si ho escriuen com a afirmació, llavors 0 punts.

Hipòtesi de Behring: Potser alguna substància del sèrum sanguini els protegeix contra la toxina diftèrica. (0,25 punts) Nota 1: Si en lloc de substància es parla de proteïna o anticòs, encara que Behring, no ho sabés, també es donarà com a vàlida. Nota 2: No és imprescindible el "potser". Nota 3: Si està plantejat en forma de pregunta, llavors 0 punts.

b) La idea de Behring va resultar ser correcta. Com anomenem actualment les molècules presents en el sèrum sanguini que protegeixen les persones i els animals immunitzats contra la diftèria? Quines cèl·lules les produeixen?

Molècules que protegeixen les persones i els animals immunitzats: Anticossos (o immunoglobulines, o gammaglobulines) (0,25 punts)

Cèl·lules que les produeixen: Cèl·lules plasmàtiques (o limfòcits B) (0,25 punts)

2. Dissenyeu un experiment per comprovar la idea de Behring. Disposeu del material següent:

·60 conillets d'Índies (cobais), de la mateixa edat i estat de salut, que no han estat mai en contacte amb la diftèria. Els animals estan disposats en gàbies individuals. 

·Sèrum d'animals immunitzats contra la diftèria.

·Sèrum d'animals NO immunitzats contra la diftèria.

·Dissolució de toxina diftèrica.

·Xeringues per injectar sèrum o dissolució de toxina.

·Aliment i aigua en les quantitats que creieu adequades.

·Termòstats per controlar la temperatura de cadascuna de les gàbies.

[1 punt]

Resposta model:

Dividim els 60 conills d'índies en dos grups iguals, de 30 animals cadascun. Als animals del primer grup (tractament experimental) els injectem sèrum d'animals immunitzats i toxina diftèrica. Als animals del segon grup (tractament control) els injectem sèrum d'animals NO immunitzats i toxina diftèrica (també s'acceptarà com a correcte si fan un segon grup control, amb animals als quals només s'injecta toxina diftèrica). Ens hem d'assegurar que tots els grups estiguin formats per animals de la mateixa edat i estat de salut, rebin el mateix aliment i la mateixa aigua i estiguin a la mateixa temperatura. S'observa els animals i s'anota quants d'ells moren de diftèria en cada grup, per tal d'extreure conclusions.

PUNTUACIÓ:

-Per tractar un grup d'animals amb sèrum d'animals immunitzats i toxina diftèrica (tractament de la variable independent, tot i que no cal que ho diguin així):

[0,2 punts]

- Per fer un grup control, al qual se l'injecta sèrum d'animals NO immunitzats i toxina diftèrica:

[0,15 punts]

ATENCIÓ: També es considerarà correcte si fan més grups control de manera coherent, com ara un grup que només és injectat amb toxina diftèrica (sense sèrum) o un grup que no és injectat amb res.

- Per assegurar-se que tots els animals siguin del mateix tipus, rebin el mateix aliment i la mateixa aigua i estiguin a la mateixa temperatura (control de variables)

[0,15 punts].

- Per repetir l'experiment en molts animals de cada grup (rèplica):

[0,25 punts].

- Per mesurar la quantitat d'animals que moren de diftèria en cada grup:

[0,25 punts].

ATENCIÓ: Si només diuen que observen els resultats, sense concretar què observen, llavors només 0,1 punts.